Al Japó, bonsai es pot traduir literalment com "safata de sembra" però des del seu origen fins avui dia ha passat tant de temps i tantes coses que el seu significat s’ha desenvolupat significativament.
Per començar, l’arbre i la safata han de conviure de forma harmònica esdevenint una única idea, un únic pensament. No n’hi ha prou amb plantar un arbre en un test i permetre que la naturalesa segueixi el seu curs. El resultat no es semblaria a un arbre natural i la seva esperança de vida es veuria significativament reduïda. Cada branca i cada fulla ha de col.locar-se en el seu lloc corresponent i fins i tot si cal, s’ha de suprimir; eliminar. Tot ha de fluir de forma natural fins aconseguir allò que tens a la teva ment, allò que l’arbre t’ha demanat, per què has arribat a entendre’l. A partir d'aquest moment la relació teva amb l'arbre ha de ser constant i dòcil per poder mantenir la imatge mitjançant la poda estructural i altres tècniques avançades.
Els teòlegs famosos afirmen que el 90% del Bonsai és Art i que només el 10% és horticultura. Així doncs no cal dir que un bonsai famós és l’essència pura de l’art aplicat a la natura; sens dubte.
